Cataluña y Euskadi, ¿renglones torcidos de la transición? / José Antonio Rubio Caballero
Rubio Caballero, José Antonio


En: Norba. Revista de Historia. Cáceres, núm. 32 (20196) , p. 79-106

L'anomenada "qüestió territorial" a Espanya té el seu fonament en la impugnació que notables sectors de la població d'Euskadi i de Catalunya, i faccions substancials de les seves respectives elits polítiques, llancen contra l'estructura polític-territorial de l'Estat il·luminada en la Transició. El present article fixa la seva atenció sobre la dècada de 1970, quan es va segellar el pas del model centralista del franquisme a l'autonòmic de la democràcia, amb la intenció d'analitzar tant les demandes dels dos principals moviments centrífugs d'aquell temps com la resposta que l'Estat els va donar. S'explora a més la dispar recepció que aquella va tenir en els referits territoris, s'escruta la manera en què van quedar configurats els seus respectius sistemes de partits, i finalment es valora retrospectivament la reforma territorial planificada en la Transició, que va néixer amb vocació de perennitat però que no massa anys després es veu seriosament qüestionada.

Hacer negocio en León: Las familias catalanas Jolís y Bunell-Selva y sus estrategias (1750-1850) / Juan Manuel Bartolomé Bartolomé
Bartolomé Bartolomé, Juan Manuel


En: Norba. Revista de Historia. Cáceres, núm. 18 (2005) , p. 177-193

Aquest és un estudi d'algunes famílies catalanes que es van establir a la ciutat de Lleó a partir del segle XVIII. Per al període 1750-1850 s'han reconstruït les trajectòries vitals (genealogies) de les famílies Jolís i Bunell-Selva i les seves estratègies econòmiques i familiars, tenint sempre present l'important paper que te la família juga com a intermediari entre individu i societat, especialment quan hi ha interessos comercials.

La Visión de España a través del discurso nacionalista durante la transición / José Antonio Rubio Caballero
Rubio Caballero, José Antonio


En: Norba. Revista de Historia. Cáceres, núm. 19 (2006) , p. 231-258

La transició a la democràcia va ser un període de la història espanyola caracteritzat per profundes transformacions: Espanya abandona un prolongat règim dictatorial per endinsar-se en una prometedora experiència democràtica. Sense dubte, un dels canvis més importants de la etapa va tenir a veure amb la articulació político-territorial de l'estat. El pas d'un estat centralitzat a un estat de les autonomies va ser el fruit, especialment, de la vella reivindicació de nacionalistes bascos i catalans. Per això, és fonamental conèixer tres aspectes relacionats amb la ideologia dels partits polítics adscrits al nacionalisme: quina percepció tenien d'Espanya?; i dels seus respectius territoris?; va satisfer als nacionalistes el model de la Constitució de 1978?

España en las crónicas de la Corona de Aragón en la Edad Media (siglos XII-XV) / Esteban Sarasa Sánchez
Sarasa Sánchez, Esteban


En: Norba. Revista de Historia. Cáceres, núm. 19 (2006) , p. 95-103

A les cròniques escrites en l'àmbit territorial dels dominis hispànics del rei d'Aragó (principalment Aragó i Catalunya) al llarg dels segles XII al XV, la idea d'"España " (Hispania, Espanya...) s'aplica indistintament als dits dominis o al territori irredent de l'Al-Andalus. Una idea que també apareix a la documentació oficial de la cancelleria dels successius monarques y que s'identificava amb la Hispania Isidoriana que així mateix les cròniques castellanes i navarreses van recollir per a la mateixa època.